jueves, 10 de junio de 2010

Llegenda de com els diables arriben al nostre barri




Segons relaten
els nostres majors,
temps enrere,
quan la ciutat de
Mataró encara era
envoltada per muralles, va
ser expulsat d’aquesta un
bon home acusat de
bruixeria.
En sortir apedregat de la
vila va romandre malferit
pels camps de les rodalies
fins que el va enxampar
una gran tempestat.
Per sort va trobar refugi a
una vella casa
abandonada al mig d’una
plana ubicada a la falda
del turó d’un indret que
anomenaven Cerdanyola.
Allà, mullat i malferit, va
jurar venjança contra els
que el van condemnar i
com a últim acte de la seva
vida, oferí la seva ànima a
aquell qui el pogués
ajudar.
Es va presentar en
Llucífer, que sempre és a
l’aguait de captar ànimes i
sense deixar-lo rectificar
va accedir al tracte.
En tornar el fals bruixot a
la ciutat per dur a terme la
seva venjança, encetà a
córrer atemorit cap a la
basílica a demanar
clemència als Sants,
avergonyit i penedit de la
seva obra.
Llucífer, sentint-se
enganyat va impedir
l’acció i condemnà l’home
a restar com a súbdit a la
seva cort de diables
llençant sobre ell un
encanteri que l’impedí
l’entrada per sempre més a
la ciutat de Mataró.
Des de llavors i com a
exemple, les forces de
l’infern apareixen amb
aquesta pobra ànima pels
voltants d’allà a on va
esdevenir aquest drama.